Les postres de casa meva

Tot i que, històricament, Catalunya va ser la pionera peninsular, i fins i tot europea, en molts aspectes de la difusió dels dolços —l’esplèndid manual-Libre de totes maneres de confits data del segle XV—, el panorama modern de llibres d’aquesta mena és més migrat. És a dir, no hi ha l’equivalent del que en cuina va ser, per exemple, La cuynera catalana, al segle XIX, o el Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló, a la dècada dels 30. Per això, l’aparició de Les postres de casa meva, de Lolita Avellana, és un fet important dins l’art casolà de la pastisseria justifica això que diem l’important recull de receptes: unes 150. N’hi ha de tradició popular catalana —coques, etc.—, clàssics pastissos i dolços europeus i, també, creacions pròpies. Totes les fórmules, però, porten el segell personal —i fins i tot amorós— de la seva autora, Lolita Avellana, i, per tant, n’està garantit un resultat final sempre reeixit.